Aurkezpena

Ni Lena naiz. Alemaniakoa naiz; Hamburgokoa. Ingurugiro zientziak ikasten dut Lueneburgen. Eta orain ikasten dut Leioan eta Bilbon bizi naiz. Ni Erdialdean bizi naiz.

Aurkezpena

Ni Silvia naiz.
Alemaniakoa naiz. Nik Ingurugiro Zientziak ikasten dut Lueneburgen.
Orain Bilbon bizi naiz.

Aurkezpena

Ni Ana naiz,
Nik komunikazioa eta ikasten dut. Niri parranda eta fotografia gustatzen zait.
Ondo pasatzen dut unibersitatean eta ikasten euskaraz.
Anima zaitezte ikastera euskaraz!

Agur!

On egin! Gozo dago!

Kaixo!

Hau joan den klasen argazki da. Jakera leioako ostalarizta eskola eta hizketan tokiko ohitura eta pixka bat gure herria.

Azkerran: Nina eta Edi

Ezkuinean: Elisa, Stefania, laguna bat eta Joseba irakaslea.

Bazkaria: haragia, itsas arraina, orekia, gatzozpina, ogia eta sagarra.

Ikusi arte!



kaixo irakasleak

ni lluis naiz...

me gustaria saber si puedo guardarme de el cuaderno de avaluación que presenté en febrero... no sé, creo q será algo q me recordará mucho a lo que he hecho este año... y ya de paso pues veré lo que aprendí... q parece mentira pero se me borra muy rapido lo aprendido de euskera hasta ahora...


eskerrik asko por la invitación a la comida despedida... pero es me sabia mal q me invitara la profe...

bueno txikiak, esto se acaba...

un placer...

muxu handi bat


pd: me mandas un email y me dices donde tengo q recogerlo? mila esker

Zinemako albistegia

Kaixo!
Gu Bilboko euskarazko ikasleak gara (Brasilgoak, jatorriz). Ikus-Entzunezko Komunikazioa ikasten dugu eta gure film batek unibertsitateko Nontzenfilm saria irabazi du. Behean dago bat Berriako albistea.

"Nontzeberrik Di Camilo eta Boneten filmak saritu ditu
FANT Bilboko Zine Fantastikoaren jaialdiko sari guztiak bihar emango dituzte, itxiera ekitaldian

zuberoa iturburu

Bilbo

Piratas y punto Santiago di Camilo argentinarraren lanak irabazi du Nontzeflash animaziozko film laburren lehiaketa eta, Uñas, Victor Bonet espainiarren lanak, berriz, Nontzefilm fikzioko film laburren lehiaketa. Nontzeberri interneteko euskarazko kultura atariak antolatu ohi ditu sariketok Bilboko Zine Fantastikoaren (FANT) jaialdiaren barruan. Film oso laburrak dira, gehienez lau minutukoak. Bihar banatuko dituzte sariak FANTeko gainontzeko sariekin batera, itxiera ekitaldian.

Lehiaketa bietan, gainera, Euskal Herriko saria ere ematen dute. Aurten Idioptero Enrique Diegoren lanak irabazi du Nontzeflash lehiaketakoa eta, Andarika, kilker eta emakumeei buruzko gogoetak Iñigo Garcia eta Jose Luis Barredoren lanak, Nontzefilm lehiaketakoa. Azken horretan lehen aldiz eman diote unibertsitateko lan onenari saria; La Caverna filmak irabazi du. Guztira 251 film labur aurkeztu dituzte interneteko lehiaketotan, horietatik 52 Euskal Herriko lanak dira, hamairu euskarazkoak.

Nontzeflash-eko irabazlea bigarren aldiz saritu dute lehiaketa horretan. Santiago di Camilok 2005ean eskuratu zuen bigarren saria La saga de Ulrico y los navegantes del Velgermir lanari esker. Piratas y punto aurtengo film irabazlean, piratei buruz dagoen irudia oinarritzat hartu eta puztu egin du zuzendariak.

GARRANTZIA HANDIKO LEHIAKETAK. Egiten duena erakutsi eta ikusleek gustuko izatea da «benetako aintzatespena», Di Camiloren arabera. Horregatik nabarmendu du Nontzeflash gisako lehiaketen garrantzia. «Guztiei irekita daude eta internet erabiltzen dute parte hartzeko eta zabaltzeko tresnatzat». Unibertsitateko sariko irabazleak ados daude. Ikasten eta merkaturatzen saiatzen ari direnei, sariketok ezagutarazteko aukera ematen dietela uste dute.

Ikusleekiko hartu emanari ere garrantzia aitortu dio Victor Bonet Nontzefilm sariketako irabazleak. Esan duenez, Uñas haren lana «batzuei saskelkeria iruditzen zaie eta besteei, sano film ona; bi-biek hunkitzen naute, jendeak zirrara bat nabaritu duelako».

IraBazLeaK

Nontzeflash

1. saria. 'Piratas y punto'. Argentina. Santiago Di Camillo.

2. saria. 'Loop'. Errusia. Maksim Lushtxik.

3. saria. 'Benedicta y Don Servando se equivocan tecleando'. Espainia. Pablo Moreno Calles.

Euskal Herriko Saria. 'Idioptero'. Enrique Diego.

Nontzefilm

1. saria. ' Uñas'. Espainia. Victor Bonet .

2. saria. ' Somebody to Love'. Katalunia Lluis Hereu Vilaro.

3. saria. ' No se vaya'. Espainia. Daniel Sanchez Chamorro.

Euskal Herriko Saria. ' Andarika, kilker eta emakumeei buruzko gogoetak'. Iñigo Garcia eta Jose Luis Barredo.

Unibertsitateko film onenari saria. ' La caverna'. Euskal Herria. Mota, Erdaide, Casadevall, Neves eta Bicelli."

Berria, 2008-ko maiatzaren 15-a

La caverna:
http://www.nontzeberri.com/nontzefilm/2008/cast/filmak_ikusi.asp?kod=118

Erdiko mailako taldea / Grupo intermedio

Kaixo:

Gipuzkoako erdiko mailako taldea astebete beranduago hasiko da. Hilaren 21ean.

El grupo de nivel intermedio de Gipuzkoa comenzará las clases el día 21, esto es, una semana más tarde de lo previsto.

Ondo hasi!


Kaixo lagunak! Zer moduz?

Pongo mi último comentario en este blog a modo, un poco, de despedida y reflexión de lo que para mi ha significado venir a Euskal Herria.

"Venir a Euskal Herria fue una casualdidad, ahora, después de estos meses, me doy cuenta que ha sido una de las mejores decisiones que he tomado. Mi experiencia aqui está siendo immejorable y espero aprovecharlo al màximo hasta al final. Que tengais todos y todas mucha suerte y felicidad, hasta pronto!!!"

Euskal Herrira etortzea kasualitate hutsa izan da. Orain, hilabete hauek pasata, inoiz hartutako erabaki hoberena izan dela konturatzen naiz. Nire hemengo bizikizunak ezin hobeak izan dira eta alde egin baino lehen aprobetxetu nahi dut. Zorte handia izango duzuela eta zorientsuak izango zaretela espero dut, laster arte!


Un beso para todos!

Clara

Neguko festak Donostian


Donostian, San Tomasetik hasi eta Inauterietara arte, festa ugari ospatzen dira. Festa xumeak dira, baina oso gogoko ditugu donostiar guztiok. Hauek dira garrantzitsuenak:
-San Tomas
-Olentzero
-San Sebastian eguna
-Santa Ageda
-Kaldereroak
-Inude eta Artzainak
-Inauteriak
Helbide hauetan aurkituko duzue festa hauei buruzko informazio gehiago:
Eta hemen aurkituko duzue Donostiako festen kantuak eta letrak:

Urte berri on!




Urte berri on kuadrila!



Zer moduz oporrak? Sabela beteta eta poltsikoa hutsik etorri zarete, ezta?



Animo! Donostian laster dira festak.



Urte berriak egutegia behar du. Hementxe duzue Donostiakoa: http://www.bagera.net/Bageranet/Ziberteka/Mattin/Hilabeteak

Pertsona baten bila gabiltza

Pertsona baten bila gabiltza Grosen logela bat betetzeko ikasle pisu batean.
225€ + gastuak. Urtarrilaren batetik ekainaren 30 arte.
Interesatuak deitu:610012270

Vic


Siento el retraso...

Ni Vicekoa naiz. Vic, Katalunian dago, mendien artean dago. Bi ibai txiki ditu. Eliza asko daude eta katedral bat ere bai. Plaza handi eta polit bat dago. Bi museo daude: "museu de la pell" eta "museu episcopal" harresiti. Neguan lanbro asko dago.

Vicen ez dago metrotrik, autobusa eta trenak baizik. Viceko "llangonissa" oso ona dago.

Kaixo Euskaldunak

Bihar (abenduak 18) ardo gartsua dago zortzietan Brankan, Ondarretaren amaieran, Haizearen orraziaren ondoan ( http://www.branka-tenis.com/).

-> quiero que conozcaìs una bebida muy rica del invierno de mi país.
Bueno, me han dicho que van a preparar unos alemanes pero creo que ellos saben preparar también muy rico...oder was meint ihr?

Así aprovechad el tiempo frío allí caliéndose con el GLÜHWEIN!!!!!!

gero arte

Afariaren argazki gehiago















Argazki hauek Alcalanako Annak bidali ditu. Mila esker argazkilariari!

Sant Esteve, abendu hogeita sei

Beste bat elementu Kataluinako kulturari buruz!!

Done Estebe eguna berezia da Kataluinan. Eguberri egunean bezala bazkari berezia egiten da familiarekin.



Festa a Catalunya, 26 de desembre

La festa d'aquest protomàrtir és un dia festiu a Catalunya però no a la resta de territoris de cultura catalana (País Valencià, Illes Balears, Franja d'Aragó, Catalunya Nord o Alguer) ni tampoc a Europa. Pels catalans, la festa gira, com el dia anterior, a l'entorn d'un gran àpat comunitari amb els familiars i amics. Aquest àpat sorgeix per la necessitat de les famílies de celebrar un dinar de Nadal amb tots els seus. Si el dia de Nadal es reuneix una part de la família, el dia Sant Esteve es reuneix l'altra part. Com posa de manifesta el refranyer: "Per Nadal i Sant Esteve, cadascú a casa seva". En amdós casos el ritus gastronòmic és el mateix, i amb petites variacions d'intensitat, els elements que hi apareixen són idèntics. L'única diferència és que tradicionalment l'àpat de Sant Esteve s'elabora amb les restes del gran àpat del dia de Nadal: amb la carn del pollastre sobrant es fan els canelons i els altres plats . A l'àpat de sant Esteve tampoc hi falten mai els torrons i les neules de Nadal.


Fiesta en Catalunya, 26 de diciembre

La fiesta de este protomártir es un dia festivo en Catalunya pero no en el resto de territorios de cultura catalana (País Valencià, Illes Balears, Franja d'Aragó, Catalunya Nord o Alguer) ni tampoco en Europa. Para los catalanes, la fiesta gira, como el dia anterior, entorno una grande comida comunitaria con los familiares y amigos. Esta reunion surge por la necesidad de las famílias de celebrar una comida de Navidad com todos los tuyos. Si el dia de Navidad se reune una parte de la família, el día de Sant Esteve se reúne la otra parte. Como pone de manifiesto el refrán: "Per Nadal i Sant Esteve, cadascú a casa seva" (Por Navidad y Sant Esteve, cada uno en su casa". En ambos casos el ritus gastronómico es el mismo, i con pequeñas variaciones de intensidad, los elementos que aparacen son idénticos. La única diferencia es que tradicionalmente la comida de Sant Esteve se elabora con los restos del gran día de Navidad: con la carne de pollo sobrante se hacen canalones y los otros platos. En la comida de Sant Esteve tampoco faltan nunca los turrones y las neulas.


Ikusi arte euskera familia!

El Caganer


Kataluinako kultura!


El “Caganer”Figura obligada en els pessebres vuitcentistes i fins l'actualitat, car la gent deia que amb la seva deposició femava la terra del pessebre per a l’any següent i amb ell la salut i la tranquil•litat de cos i d’ànima que cal per fer el pessebre, amb el goig i l’alegria, que comporta el Nadal vora la llar. Fer figurar aquest homenet en el pessebre portava sort i alegria i no fer-ho comportava desventura.

El “Caganer” Figura obligada en los belenes ochocentistas y hasta la actualidad, puesto que la gente decía que con su deposición abonaba la tierra y así la fertilizaba para el año siguiente. Con él había la salud y tranquilidad de cuerpo y alma que hace falta para montar el pesebre, con el gozo y alegría que comporta la Navidad en el hogar. Colocar esta figura en el Belén, traía suerte y alegría, no hacerlo comportaba desventura.
Kataluinan "Caganer" jartzen dugu jaiotzan. Osasunaren eta lasaitasunaren sinboloa da. Zortea eta poza ekartzen du.


Anna Alcanakoa eta Guillem

Caga Tió-ren abestia

Hau da Caga Tió-ren abestia. Etxean abesten dugu.

En mi casa, la canción típica para hacer cagar al tió es:

Tió, tió...
Cagaturró d'avellana i de pinyó...
Si no vols cagar....
Garrotada vaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!!!!!!!!!


Muxuak!!
Anna